La creu era originàriament un cruel instrument d'execució. Després que el governador romà Pilat, cedint a la pressió del poble jueu, condemnés Jesús a mort, els soldats van portar Jesús a un lloc conegut com a Gòlgota, on el van crucificar. La Bíblia també registra que dos criminals van ser crucificats al costat de Jesús-un a la seva esquerra i un altre a la seva dreta. Això demostra que, en temps de Jesús, la creu era només un dispositiu punitiu utilitzat contra els criminals; no posseïa res digne de lloança, i certament res mereixedor de reverència.
Tanmateix, la crucifixió i la posterior resurrecció de Jesucrist el tercer dia van constituir un pla diví de salvació ordenat per Déu des de la mateixa creació del món. Com va predir el profeta Isaïes: "Sens dubte, Ell ha suportat els nostres dolors i ha portat els nostres dolors; tanmateix el vam estimar ferit, colpejat per Déu i afligit. Però Ell va ser ferit per les nostres transgressions, va ser ferit per les nostres iniquitats; el càstig per la nostra pau va caure sobre ell, i tots som com ell per les seves molèsties; cadascú ha tornat al seu camí, i el Senyor ha posat sobre ell la iniquitat de tots nosaltres... Però el Senyor ha volgut fer-lo morir quan tu l'has fet una ofrena pel pecat.
Mitjançant la seva mort i resurrecció, el Senyor Jesucrist va complir el pla de Déu per a la redempció de la humanitat; sortint de l'agonia de la creu, va triomfar sobre la mort i va assolir la glòria. En conseqüència, la creu ha arribat a ser considerada per molts com un símbol de glòria i salvació.